- Inici
- Òmnium Bages
- Història
Òmnium
Breu història d'Òmnium Cultural del Bages
La delegació del Bages d’Òmnium Cultural es crea el mes de juliol de 1972, amb Ramon Llatjós i Planas com a president, tot i que des de l’any 1968 ja funcionava a Manresa la Comissió d’Ensenyament i Difusió, que organitzava uns cursos intensius de català per a adults, i també d’història i literatura catalanes, anomenats Cursos de Setembre. La tasca més important de la primera etapa és l’expandiment i consolidació de l’ensenyament del català als adults i s’aprofita el moment àlgid de la Transició per impulsar la difusió de la cultura catalana, especialment amb accions com la coordinació del Congrés de Cultura Catalana, durant l’any 1977.
L’any 1980 assumeix el càrrec de president Josep Camprubí i Casas, en un període marcat per l’oficialització dels cursos de català per a adults, que es coordinaran des de la delegació fins que es crea el Centre de Normalització Lingüística. L’any 1983 s’institueix el premi Bages de Cultura, per reconèixer la trajectòria d’una sèrie de bagencs que han destacat en la divulgació de la cultura del país, entesa com un sistema ampli de referències i de valors, i també els Premis Lacetània, que inicialment s’adrecen a literatura juvenil i reportatges periodístics, però que es van ampliant any rere any, fins a oferir un autèntic cartell de premis, en col·laboració amb altres entitats culturals de la comarca. Es coordina també a la comarca el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986) i es fa un esforç organitzatiu molt important en dur a Manresa la 37a edició de la Festa de les Lletres Catalanes (1987), en el marc d’un conjunt d’actes, com les Primeres Jornades de Normalització Lingüística.
L’any 1989 és escollit president de la delegació Josep Torra i Ferrer, en una etapa marcada per la recerca de nous objectius, com la reeixida campanya Freedom for Catalonia, que omple de senyeres Manresa i Montserrat al pas de la Torxa Olímpica (1992), o la proclamació a la capital del Bages de les Noves Bases de Manresa, el mateix any. D’altra banda, des de l’any 1989 l’acte de lliurament dels premis Lacetània i Bages de Cultura pren un to més solemne, en traslladar-se al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa.
Quatre anys més tard, dota la presidència de Joan Badia i Pujol, s’inicien activitats com ara “el llibre del mes” i “coneguem el país”, amb una primera visita a Prada de Conflent i Sant Martí del Canigó. Així mateix, s’endeguen activitats com les sessions de debat sobre el Pla Territorial de Catalunya (novembre i desembre d’aquell any) o sobre el Pla General de Normalització Lingüística (novembre i desembre del 1995) i cicles sobre temes com “Mitjans de comunicació, cultura i territori”, març de 1996. Durant l’any 1994, s’inicia el cicle “l’escriptor del mes”, en col·laboració amb la Institució de les Lletres Catalanes, i en col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística Montserrat i institucions empresarials de la comarca, la delegació convoca el primer Premi a la Normalització en l’Àmbit Socioeconòmic, per reconèixer l’esforç positiu que les empreses i comerços fan per normalitzar l’ús del català en totes les relacions internes i externes. A partir del 1995, els premis juvenils de literatura s’independitzen i es convoquen en una edició pròpia, potenciada, amb un lliurament de guardons de caire més informal i l’edició dels treballs seleccionats en una publicació que es difon a totes les escoles i instituts de la comarca. El mateix any, en col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística Montserrat, la delegació engega una campanya de catalanització del correu comercial, amb la tramesa de cartes als anunciants que encara no ho fan perquè redactin la seva propaganda en català. En col·laboració amb el Centre d’Estudis del Bages, l’any 1997, s’edita la miscel·lània “Aspectes de la llengua al Bages”, que recull estudis sobre la situació de la llengua a la Catalunya Central.
Jordi Estrada i Carbonell assumeix el càrrec de president l’any 1998 i, entre altres activitats, en el marc de la celebració dels 25 anys de la delegació, s’organitza el debat “El futur d’Òmnium Cultural. Una aportació des de la Catalunya interior”, que en certa manera marca l’inici de la renovació d’Òmnium Cultural i que compta amb la participació de Francesc Ferrer (Girona), Josep Romeu (Vic), Josep M. Forné (Lleida) i Josep Camprubí (Manresa), on pren part també el president de l’entitat Josep Millàs. El dia 20 de febrer de 2001, es lliura el primer premi Joaquim Amat-Piniella de novel·la històrica centrada en els grans moviments socials del segle XX, convocat per la delegació, Columna Edicions i l’Ajuntament de Manresa, a l’obra “La comuna de Puigcerdà”, de Rafael Vallbona. El maig del 2003, la delegació presenta la campanya “Fem complir la llei!”, amb l’objectiu de denunciar els establiments comercials que incompleixin la Llei de Normalització Lingüística aprovada 5 anys abans, mitjançant la col·laboració dels socis i ciutadans en general. La campanya obté un gran ressò mediàtic i en poc temps es presenten més d’un centenar de denúncies al departament de Comerç, Consum i Turisme.
En l’assemblea de març de 2004 és elegida nova presidenta de la delegació Delfina Corzan i Melgosa. El mateix any es potencien els premis juvenils de literatura amb l’atorgament del primer premi Vila de Cardona de Narrativa Historicollegendària i es convoca la primera edició del Premi Òmnium Cultural del Bages de Planificació Lingüística, que substitueix el Premi a la Normalització Lingüística en l’Àmbit Socioeconòmic, després de deu edicions, i que es destinarà a projectes adreçats a la normalització lingüística en un àmbit determinat. Durant la tardor del 2006, es posa en marxa el projecte Quedem?, un programa d’integració i cohesió social que té la finalitat de promoure l’ús de la llengua catalana entre persones catalanes i persones nouvingudes, i facilitar el coneixement de la cultura, les tradicions, les festes, els indrets i el teixit associatiu del Bages i poder-hi participar a través d’una llengua comuna: el català.
En l’assemblea de març de 2008 es renova la meitat de la junta directiva. Els nous càrrecs elegits són: Jaume Puig i Ibáñez (president), Llorenç Capdevila i Roure (vicepresident), Marta Torra i Oliveres (secretària) i els vocals: Roser Andreu i Campdepadrós, Josefina Bonvehí i Planell, Maria Camp i Pla, Lluís Cerarols i Cortina, Rosa Clarena i Tomasa i Josep M. Vila i Vila. Delfina Corzan i Melgosa, que havia exercit el càrrec de presidenta durant els darrers quatre anys, continua formant part de la junta renovada, amb els vocals Jordi Estrada i Carbonell, Pere Puig i Riera, Josep Torra i Ferrer i Joan Vilamala i Terricabras, juntament amb Teresa Masats i Carbonell, que continua amb el càrrec de tresorera.
L’any 1980 assumeix el càrrec de president Josep Camprubí i Casas, en un període marcat per l’oficialització dels cursos de català per a adults, que es coordinaran des de la delegació fins que es crea el Centre de Normalització Lingüística. L’any 1983 s’institueix el premi Bages de Cultura, per reconèixer la trajectòria d’una sèrie de bagencs que han destacat en la divulgació de la cultura del país, entesa com un sistema ampli de referències i de valors, i també els Premis Lacetània, que inicialment s’adrecen a literatura juvenil i reportatges periodístics, però que es van ampliant any rere any, fins a oferir un autèntic cartell de premis, en col·laboració amb altres entitats culturals de la comarca. Es coordina també a la comarca el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986) i es fa un esforç organitzatiu molt important en dur a Manresa la 37a edició de la Festa de les Lletres Catalanes (1987), en el marc d’un conjunt d’actes, com les Primeres Jornades de Normalització Lingüística.
L’any 1989 és escollit president de la delegació Josep Torra i Ferrer, en una etapa marcada per la recerca de nous objectius, com la reeixida campanya Freedom for Catalonia, que omple de senyeres Manresa i Montserrat al pas de la Torxa Olímpica (1992), o la proclamació a la capital del Bages de les Noves Bases de Manresa, el mateix any. D’altra banda, des de l’any 1989 l’acte de lliurament dels premis Lacetània i Bages de Cultura pren un to més solemne, en traslladar-se al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa.
Quatre anys més tard, dota la presidència de Joan Badia i Pujol, s’inicien activitats com ara “el llibre del mes” i “coneguem el país”, amb una primera visita a Prada de Conflent i Sant Martí del Canigó. Així mateix, s’endeguen activitats com les sessions de debat sobre el Pla Territorial de Catalunya (novembre i desembre d’aquell any) o sobre el Pla General de Normalització Lingüística (novembre i desembre del 1995) i cicles sobre temes com “Mitjans de comunicació, cultura i territori”, març de 1996. Durant l’any 1994, s’inicia el cicle “l’escriptor del mes”, en col·laboració amb la Institució de les Lletres Catalanes, i en col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística Montserrat i institucions empresarials de la comarca, la delegació convoca el primer Premi a la Normalització en l’Àmbit Socioeconòmic, per reconèixer l’esforç positiu que les empreses i comerços fan per normalitzar l’ús del català en totes les relacions internes i externes. A partir del 1995, els premis juvenils de literatura s’independitzen i es convoquen en una edició pròpia, potenciada, amb un lliurament de guardons de caire més informal i l’edició dels treballs seleccionats en una publicació que es difon a totes les escoles i instituts de la comarca. El mateix any, en col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística Montserrat, la delegació engega una campanya de catalanització del correu comercial, amb la tramesa de cartes als anunciants que encara no ho fan perquè redactin la seva propaganda en català. En col·laboració amb el Centre d’Estudis del Bages, l’any 1997, s’edita la miscel·lània “Aspectes de la llengua al Bages”, que recull estudis sobre la situació de la llengua a la Catalunya Central.
Jordi Estrada i Carbonell assumeix el càrrec de president l’any 1998 i, entre altres activitats, en el marc de la celebració dels 25 anys de la delegació, s’organitza el debat “El futur d’Òmnium Cultural. Una aportació des de la Catalunya interior”, que en certa manera marca l’inici de la renovació d’Òmnium Cultural i que compta amb la participació de Francesc Ferrer (Girona), Josep Romeu (Vic), Josep M. Forné (Lleida) i Josep Camprubí (Manresa), on pren part també el president de l’entitat Josep Millàs. El dia 20 de febrer de 2001, es lliura el primer premi Joaquim Amat-Piniella de novel·la històrica centrada en els grans moviments socials del segle XX, convocat per la delegació, Columna Edicions i l’Ajuntament de Manresa, a l’obra “La comuna de Puigcerdà”, de Rafael Vallbona. El maig del 2003, la delegació presenta la campanya “Fem complir la llei!”, amb l’objectiu de denunciar els establiments comercials que incompleixin la Llei de Normalització Lingüística aprovada 5 anys abans, mitjançant la col·laboració dels socis i ciutadans en general. La campanya obté un gran ressò mediàtic i en poc temps es presenten més d’un centenar de denúncies al departament de Comerç, Consum i Turisme.
En l’assemblea de març de 2004 és elegida nova presidenta de la delegació Delfina Corzan i Melgosa. El mateix any es potencien els premis juvenils de literatura amb l’atorgament del primer premi Vila de Cardona de Narrativa Historicollegendària i es convoca la primera edició del Premi Òmnium Cultural del Bages de Planificació Lingüística, que substitueix el Premi a la Normalització Lingüística en l’Àmbit Socioeconòmic, després de deu edicions, i que es destinarà a projectes adreçats a la normalització lingüística en un àmbit determinat. Durant la tardor del 2006, es posa en marxa el projecte Quedem?, un programa d’integració i cohesió social que té la finalitat de promoure l’ús de la llengua catalana entre persones catalanes i persones nouvingudes, i facilitar el coneixement de la cultura, les tradicions, les festes, els indrets i el teixit associatiu del Bages i poder-hi participar a través d’una llengua comuna: el català.
En l’assemblea de març de 2008 es renova la meitat de la junta directiva. Els nous càrrecs elegits són: Jaume Puig i Ibáñez (president), Llorenç Capdevila i Roure (vicepresident), Marta Torra i Oliveres (secretària) i els vocals: Roser Andreu i Campdepadrós, Josefina Bonvehí i Planell, Maria Camp i Pla, Lluís Cerarols i Cortina, Rosa Clarena i Tomasa i Josep M. Vila i Vila. Delfina Corzan i Melgosa, que havia exercit el càrrec de presidenta durant els darrers quatre anys, continua formant part de la junta renovada, amb els vocals Jordi Estrada i Carbonell, Pere Puig i Riera, Josep Torra i Ferrer i Joan Vilamala i Terricabras, juntament amb Teresa Masats i Carbonell, que continua amb el càrrec de tresorera.